Mares lactants amb els ulls embenats modelen la matèria i creen formes per ser mirades. Imaginar i posar-hi paraules. Poesies, cançons, contes. Enriquir llenguatge i imatges de la lactància.

dilluns, 28 d’abril de 2008

SUBI I ANNA al taller de Vic.


Vaig conèixer en Subi, l’Anna i el fill dels dos, en Martí, a Manresa, fa un mes gràcies a la Neus Pineda, membre de l’equip MATER LACTEA que els hi havia parlat del projecte.

En Subi dibuixa contes que escriu l’Anna o, potser els dos imaginen histories, personatges i paisatges que dibuixen amb la seva fantasia.

Del nostre encontre d’aquell dia en va sortir que ells “farien” quelcom per Mater Lactea, potser un conte il·lustrat, i que per això vindrien a un taller Mansmatèria.

Varen esperar doncs que se’n realitzés un a Vic ja que viuen a un poble a la vora.

Vaig estar molt content en veure’ls arribar i vaig sentir que es presentava una gran oportunitat per que un pare també participés .

I així va ser



i en Subi va seure, al costat de la seva dona, l’Anna, entremig de mares i nens plens de curiositat i nadons sent alletats.

Al Centre Comunitari de Vic, la sala on es reuneix aquest grup de lactància “Mares de Llet” em feia sentir còmode. Una sala petita que ens acollia a tots amb intimitat, estant a prop els uns del altres, asseguts a terra, a l’alçada dels nens.

Unes paraules, com sempre, per invitar a deixar-se anar, a tenir present la condició de dones, mares portadores de nodriment i, mentre parlo, els meus ulls troben els de la Neus que, darrera d’en Subi el senyala....no me’n adonava que ell no era una mare i, així, improviso i l’invito a que es deixi anar com a pare conscient de tot el que fa la seva dona, com a mare...

Un cop els ulls embenats, una vegada més testimoniem com la quietud s’imposa. Es un moment que es dóna sempre i contagia fins i tot els més petits que no duen els ulls embenats. El seu silenci, després dels sons que arriben a produir esdevé una inesperada distensió.

Sempre explico que les formes que surten de les mans són aquelles i no altres i per tant testimonien justament aquell moment amb totes les emocions contingudes, els sentiments, la passió....

En obrir els ulls cada u descobreix el que ha modelat i sovint amb sorpresa. Explico que moltes formes es repeteixen i se semblen, indicant-nos possibles convergències emotives entre les mares lactants. Un cop posat en paraules allò que les formes suggereixen, descobrirem noves maneres, o maneres mes apropiades, per parlar també d’allò que és “alletar”.

En aquest taller tots varem viure un moment excepcional en veure que les formes de la parella Subi i Anna eren quasi bé la mateixa



i els dos varen triar el forat a l’hora d’escollir el punt de vista per fotografiar-les.



La convergència d’aquesta parella i la compenetració són tan profundes que amanyagant matèria mal·leable, amb el ulls embenats, les seves mans modelen quasi la mateixa forma. Tant és així que si no hagués estat per les fotografies del Santi, ni ells dos ni tots nosaltres sabríem de qui és cada forma.



Les dues son pilotes amb un forat on hi entra un dit. Pilotes polides, acariciades, però la de l’Anna es rebel·la. Ella la transforma en una gota. Es un gest que fa al final, transmetent el seu caràcter enèrgic a la matèria. La pròpia Anna, al final ens diu somrient que això reflexa una mica com són els dos.

He volgut testimoniar amb aquest breu escrit el que ha passat.

Em confirma un cop més que el camí que estem fent amb els tallers Mansmatèria, aconseguint tantes formes i tantes imaginacions, durà sorpreses i descobriments. Encara hem de fer més via i trobar moltes més formes a les mans de les mares...i tal vegada a les dels pares també.


Guido Dettoni

Barcelona, 24 abril 2008