Mares lactants amb els ulls embenats modelen la matèria i creen formes per ser mirades. Imaginar i posar-hi paraules. Poesies, cançons, contes. Enriquir llenguatge i imatges de la lactància.

divendres, 15 de febrer del 2008

03. POESIA TOIO RIBAS


Inspirat per l’animació virtual en Toio Ribas va escriure aquesta poesia

La dona infanta / Els nens ploren / Els grans canten

Roses, clavells, / Nenúfars, lotus, / Geranis, margarides

La mare alleta / El fill gran mira / El pare trasteja

Verd, blau. / Groc, vermell, / Ocre, blanc

La mare pensa / El fill menja / Els altres juguen

Il·lusió, festa, / Rialles, jocs, / Música, petons

El món rodola / La ciutat creix / La feina minva

Canvi, transformació, / Guerra, angoixa, / Fam, opressió

La mare rumia / El fill mama / El món es mou

Llet, vida, / Pa, aire, / Sol, llum

La natura s’ufana / La mare contempla / Els dies avancen

Aus, flors, / Prats, aigua, / Camps, color

La gent s’engresca / Les dones pareixen / els homes dormen

Neu, fred, / Estiu, hivern, / Fulles, brots

La mare reclama / El fill plora / El pare cavil·la

Pits, mans, / Malucs, peus, / Cabells, cames

La mare alleta / Els fills somriuen / El pare els abraça

Petons, carícies, / Manyacs, moixaines, / Festes. Amor.