Mares lactants amb els ulls embenats modelen la matèria i creen formes per ser mirades. Imaginar i posar-hi paraules. Poesies, cançons, contes. Enriquir llenguatge i imatges de la lactància.

divendres, 15 de febrer de 2008

03. COMPOSICIÓ D'ANTONI PONS


Al néixer tu, em vaig convertir en una dona donadora de llavis.

Varen quedar enrere els meus antulls: les cuixes de pollastre, els donuts i el xoriço quan amb tots ells t’alimentava, a tu i a mi, mentre et sentia créixer dins la meva panxa.

Al néixer tu, com una papallona que ha deixat enrere a la eruga, el meu cos nou de mare, s’omplí d’òrgans vius i d’un cor ple de sols i batecs palpitants.
Pelvis, molinets de vent i pulmons que nodreixen els meus pits.

Al néixer tu, vaig descobrir el meu cos com un recipient, un lloc de transformació, com si una espiral hagués despertat i un cargol, primitiu, comencés a accelerar, i hagués arribat l’hora de donar fruits i llet. Jo només tinc que deixar-me fluir, no posar, cap obstacle.

Ara et tinc en el niu dels meus braços, et netejo, et cuido i et banyo com una suau esponja. La banyera creix com tu, es converteix en una piscina i després en un oceà vist des del cel dels meus ulls, per que els teus encara s’estan formant. Jo veig per tu, la meva religió es estimar-te i que cap brut insecte pertorbi la teva pell.

Però encara tinc molt present el misteriós moment del part, el nostre primer encontre, a fora.

I aquest a fora, aquesta sensació com si fos més que un record, encara ressona en mi com un eco. Sento la meva vagina que s’obre com una flor i percebo una energia que ve de tu. Des de sempre, des del mateix instant en el que vaig ser fecundada, la teva energia ja estava allí, en embrió i la teva veu era com el cant de la vida. Estaves allí en el lloc just d’on surt la vida: des de la primera imatge de la partició cel•lular, on la natura ens diu que la vida neix de la separació.

També allí, en aquella illa misteriosa, veig les meves pròpies imatges de la infància, al mateix temps que veig les meves cames separades mentre dono a llum.
Una dona oberta i una flor oberta.

Amb els ulls tancats, percebo els nostres dos cossos que es miren i es palpen amb les mans, sento com ens modelem les cares, el rostre, mútuament.

Una sola vida, un dins l’altre, dos en un tot.



Referències de la composició

Primer paràgraf
Dos pits, dos donuts, dos donants, llavis del nadó, llavis de la mare.
Enllaç de dos que son un i un que és dos

Segon paràgraf
Evocació d’antulls, capricis
Una panxa amb un nen dins.
El nadó que neix, que creix.
Vida intrauterina, gestació creació de vida

Tercer paràgraf
La terra, una flor, una papallona, un sol, la pelvis
(metamorfosis del exterior al interior)
(retroalimentació per produir llet)

Quart paràgraf
Les dones tenim que permetre una gran transformació tant física com psíquica per que es pugui produir la vida
(al•lusió a l’espiral inscrita a la closca del cargol)
Si no permets la transformació, no pot fluir la llet

Cinquè paràgraf
Món sense contaminació, vida sana, la terra ben neta
(fa referència a tenir cura, a la pell del nadó)
(el fet de des-insectar)
Un ull en formació que encara no es pot obrir
Món sense contaminar
Mantis religiosa

Sisè paràgraf
Vagina que s’obra
Misteri de la vida
Tenia origen en un inici

Setè paràgraf
Una flor oberta
Quan es divideix l’òvul
La primera divisió cel•lular
Una rosa que s’obra
Un úter que s’obra
Energia i alegria que ens donen els nens
La imatge de dues formes que es separen evoquen les fases embrionàries de la partició cel•lular d’on s’inicia la vida quan es separen les dues cèl•lules.

Vuitè paràgraf
illa en el mar

Novè paràgraf
Ulls tancats
Figura de dos cossos cara a cara tocant-se amb les mans

Desè paràgraf
Una sola vida, un dins de l’altre, dos en un tot.